Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent

Una novel·la que s’ha convertit, des de la seva aparició, en un dels llibres clàssics de la novel·la catalana de viatges i aventures. Ha estat traduïda a diverses llengües i ja se n’ha venut amb més de cent mil exemplars.

Comprar

“Passang, així es deia, em mirava en aquella cabana miserable amb els ulls brillants i l’esguard amorosíssim. Amb una generositat absoluta. Deus pensar que els ulls li brillaven per l’acció persistent del vent glacial en la marxa d’altura. Potser queda alguna cosa d’aquest vent. Però no és només això. He vist els qui l’han patit dies i dies i els ulls els queden plorosos. L’ esguard d’en Passang era entremaliadament amable, entranyablement feliç i alhora perdut... A on? Als darrers territoris inconeguts; en aquelles terres on els descobridors són i seran només uns quants; en aquells verals que només petjaran aquells que tinguin la benevolença tolerant dels déus: en els cims. Per això, el seu esguard vessava agraïment a borbolls. Així li ho vaig explicar, a la Mireia.”